A vegades s'han d'agraïr coses a algunes persones que t'han ajudat sense saber-ho. I que m'hagin fet tornar a tocar l'oboè, n'és una d'elles!
(Buf... però és una pena, perquè no hi ha cap versió comestible d'aquesta sonata al youtube...)
dimecres, 31 d’agost del 2011
Plor, lament i pena és el que sents al tornar de vacances. Però si ho sents així, potser és una mica menys greu...
(Suposo que el graciós de la història és que Bach ho va comprondre just després d'aconseguir la seva feina a Weimar :P)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)